El poder de la Long Tail

Quants cops no hem sentit una canço que hem volgut tenir al nostre abast al moment? Quan cops no ens han parlat d’un llibre descatalogat que ens interessaria llegir? Quants cops no hem desitjat veure una pel·lícula que no s’emet a las grans pantalles?  Avui en dia, tot això es possible a només uns pocs clics de distància. Perquè busquem el que busquem ho trobarem a la Llarga cua de productes que es generen a Internet.


 Internet i les TIC van dues passes per davant del mòn. L’era digital ha sabut, com poques, adaptar-se al segle XXI i a les seves prestacions i ha revolucionat el funcionament del mercat tal i com el coneixiem. A través de la xarxa, l’audiència ha pogut parlar amb veu alta i clara sobre el que realment busquen i volen. I el que volen sovint no es el que ens ve imposat per les grans empresses de distribució. Fins ara, accediem només als grans hits i als superventes que les empresses de distribució o els grans centres comercials, posaven al nostre abast. Amb internet, aquestes fronteres físiques, aquestes limitacions s’han acabat. Podem trobar el que volem i com ho volem i no només això sinò que, en la nostra cerca d’un sol producte, segurament en trobarem de similars que ampliaran el nostre horitzò de coneixement.

Chris Anderson

 

La reducció en el cost d’emmagatzematge i distribució que permet la xarxa, fa que els superventes ja no siguin necessaris per obtenir beneficis. La suma de la demanda i ventes de petits productes diferents i alternatius poden igualar o superar els beneficis d’aquestes. Ja no ens hem de limitar a acceptar el que uns pocs ens volen vendre i com ens ho volen vendre. Jo no tenim perquè limitar els nostres gustos musicals, per exemple, a Coldplay, Miley Cirus o El canto del loco, o perquè acceptar totes les pistes d’audio sovint, mediocres, que engloba un cd, quan només ens n’interessa una de sola. 

Aquest és precisament el poder de la Long Tail que ens exposa Chris Anderson. Fer tot el possible per acumular tota la informació, reduir costos i ser accesible. Les nostres possibilitats són infinites. El nou sistema de distribució digital permet a l’usuari allunyar-se de les masses, permetent-li personalitzar i ampliar els seus gustos i horitzons musicals, entre d’altres. Ens converteix en critics estrictes.

Representació gràfica de la Llarga Cua

 

Ens trobem doncs davant d’una revolució en el mercat de l’entreteniment, tal i com el coneixiem fins ara.

Plataformes com Itunes o Rhapsody permeten que aquesta realitat sigui possible. El consumidors poden accedir a diferents estils musicals o gèneres que desconeixien, fugint  dels grans hits, i descobrint per exemple, grups musicals que no exporten la seva mùsica al nostre país, grups oblidats dels anys 80. I no només la música té cabuda en aquest nou mercat, sinó que a través de Amazon o Netflix podem accedir també llibres, documentals o pel·lícules que per motius divergents s’allunyen dels cànon de l’èxit. Podem rastrejar, seleccionar o desetimar continguts i només necessitem uns pocs clics per poder d’una manera ràpida, còmoda i en certa manera econòmica d’obtenir el producte que volem per alternatiu que pugui ser, un procés que fa uns anys hauria estat inimaginable.  I no només això sinò que pàgines web com MySpace, permeten que molts grups de música amb projecció limitada difonguin els seus treballs a través de la seva llista d’amics, que el recomanaran a d’altres i d’aquesta manera s’expandiran a racons de tot el planeta. És a dir, que entrin al mercat, fins ara limitat a les grans empreses discogràfiques, fent ús de les noves tecnologies. Aixì doncs, un grup com Relient K amb projecció americana es pot escoltar aquí. Un documental sobre l’inventor dels Jelly beans es pot veure a través d’una web, o un capítol d’una sèrie com Big bang Theory es pot visualitzar a pocs dies de la seva difusió a Estats Units des de qualsevol lloc del mòn.

Nosltres mateixos podem escollir activament allò que volem veure, llegir, sentir, escoltar.

Ara bé, el debat es genera entorn el pagament i el preu d’aquets productes. És cert que la qualitat no es la mateixa descarregant gratuitament un arxiu, per exemple d’audio, que bé comprant-la per una moderada quantitat econòmica. Ara bé, quin ha de ser el seu preu? Segong Chris Anderson, lo ideal seria abaixar els preus d’aquests productes, d’aquesta manera es compraria més música, i no tindria perquè ser un fenomen negatiu per les indùstries discogràfiques.

Ara bé, tot això ens porta a fer-nos una pregunta que volem deixar aquí. Podria ser que les empreses digitals més exitoses com Amazon o Itunes que cobreixen avui per avui aquests petits nínxols comercials, s’acabin convertint en els nous monopolis per la seva popularitat  i retornem al mateix estat que ja teniem? Haurem de esperar encara uns anys per poder respondre aquesta pregunta. El temps dirà.

Advertisements

~ per ticuab2010 a 20 abril 2010.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: